Mai, no mai, haguera pogut imaginar que tant de temps desprès encara pogueres tindre eixe efecte sobre mi.

He estat encabotat en que tot anava be,  que el temps, la pluja i les pedres del camí, acabarien per tapar tots els forats q el passat havia deixat. Ara es quan me he donat conter de que tenies raó,durant tot aquest temps has tingut raó, i es algo que hi ha que tancar.

ja la xicoteta tortuga habia deixat al darrer totes les coses que li feien mal,

 i es dirigia sense cap mira, i sense respostes cap a lo que li venia a la nova vida q al front tenia.

Anyorança. 

Tenia la amagat desig de que estigueres esperant-me a la porta, per a dir-me q no, q les coses no anaven a ser com havíem parlat. q no anava a quedar-se en un gelada abraçada a la porta desprès d'unes quantes llàgrimes. Per que com tu has dit : "No et tire de menys a tu, si no a lo que tenia en tu". una persona a la que confiar-li els secrets q ningú mes sap, a qui tocar quan es passa un mal moment o simplement es necessita un abraçada.

Jo soletes m'he encarregat de deixar de ser eixa persona, de lo qual no me’n orgullis, de lo qual encara estic arrepentint-me, però així es la vida.

sant joan. 

http://www.youtube.com/watch?v=0mSNnobHcYQ

seguretat

Moltes coses han passat i totes elles me han ajudat a donar-me conter de que no tot està escrit. Podem triar on anar, que fer, i sempre que el demes ens deixen compartir les nostres vides amb ells.

Algunes de aquestes persones ens marcaran de per vida, un forat al cor/cos, per posar un metall al dintre o inclús una mica de tinta per marcar-nos tota la vida. La gent que ens abraça, ens besa. En qui volem o no compartir-nos.

He tingut molta inseguretat però últimament les coses estan prou clares, no se si esta volta serà encertat o no, si una vegada mes la cagaré i me arrepentire, però la decisió esta pressa i la marca feta, ja es massa tard per tornar enrere. 

Bon viatge,

una volta mes...

Arreglat al llit, preparat per dormir, esta el coixí especial q fa la seua olor i baix de ell, els pantalons de cuadrets que des de fa anys el han caracteritzat. El mòbil a la taula, com sempre, pensar si es fa la perduda i fer-la, o no. Però, encara i tot, sorprendret quan el missatge del mati, i el “memory almost full” deixa pas a una perduda no esperada.  

Postals despenjades i records guardats a les caixes corresponents. Sí, son parts importants, però no, per a compartir en altra gent. Es passat i està “tancat”, algunes coses en la basura, com crec q deu ser. No totes les coses son per a guardar-se, ni per a compartir-les. Altres ja formen part de la vida quotidiana, però coneixent els límits de les mateixes. Pense, que no està be traure i gastar de nou, les coses compartides en altres. 

Me enamoré, de un tipo que parece tonto
y no lo es,
no es un modelo de Hugo Boss
pero modela para mí, toda su ropa interior.
Me enamoré, de alguién que no usa perfume
y huele bien
no es un amante de novelas
pero me entrega su amor, sin escenas ni guión.

No tiene cabellera hermosa,
no es un metrosexual de la prensa rosa
Por que yo me enamoré, de un tipo que
no me ha dado flores ni una vez
pero llenó de primavera, toda esta casa vacia
no quiero rosas que arrancadas,
que el tiempo ha de marchitar
prefiero estar contigo
y convertir todos los meses en abril

Me enamoré, de alquien que cree que el
matrimonio es un papel
de alquién que se queja por todo,
pero me da la razón,
sin pedir explicación.
No quiere ver, que existe un dios que puede
mucho más que él,
pero me lleva al paraiso, cuando hacemos el amor.

No tiene cabellera hermosa,
no es un metrosexual de la prensa rosa
Por que yo me enamoré, de un tipo que
no me ha dado flores ni una vez
pero llenó de primavera, toda esta casa vacia
no quiero rosas que arrancadas,
que el tiempo ha de marchitar
prefiero estar contigo
y convertir todos los meses en abril

Me enamoré, de un tipo que
no me ha dado flores ni una vez
pero llenó de primavera, toda esta casa vacia
no quiero rosas que arrancadas,
que el tiempo ha de marchitar
prefiero estar contigoy convertir todos los meses en abril.

Somiant amb somriures de colors, el "Churumbel" seguia el viatge esperant les noves visites, tirant de menys el passat i ja, tenint molt present que el fi esta mes que pròxim, que ja casi es poden contar els dies que queden amb els dits.

Mentre tant, els últims vells peixos ja han abandonat l’oceà per tornar a les respectives peixeres, i tancar-se de nou a les vides monòtones, plenes de sense color q abans portaven. Potser tinguen en estes nous filtres, o companys de peixera, però les tortugues no, elles no estan fetes per a ser tancades en llocs estrets, son animals de kilòmetres, de llargues distancies, i que hi tornen per desovar al mateix lloc on varen nàixer, esperant tornar a trobar eixes cada volta mes escasses tortugues que hi ha al mediterrani.

Les tortugues a més de tot això, tenen la curiosa habilitat de avançar lentes, a voltes, lo suficient com per a seguir-les i no perdre-los la pista, altres son massa lentes com per a seguir la companya de viatge, son capaços d'amagar el cap i no veure mes enllà del que esta en front de sa casa, però quan hi trauen el cap, quan veuen les coses en la distancia, la ubicació dels seus ulls els dona la possibilitat de vore una mica mes, de poder aprendre del passat i dels errors, per això viuen tant, i tenen la sort o la desgracia de vore passar per les seues vides a moltíssims peixos (de color blau, verd, o de qualsevol color q pugues imaginar) per alguna cosa viuen a la mar, i poden eixir a la superfície. Sers molt hàbils i als q els encanta retrobar-se en el passat sense oblidar que el futur arriba i ja es passat. 

SI DESAPAREIXER ES EL DESIG, ESTA CONCEDIT.

SENSE PRECUPACIONS

SENSE PEROS

NOMES DES-APAREIX-ER

PERO DE VERES.

NO MES VOLTES ENRERE.

Te explico que un niño cruzó el universo,
montado en un burro con alas de plata,
búscando una estrella, llamada Renata
que baila la salsa con un esteroide llamado ...

...malvado, engreído, traídor, forajido...


Ella duerme.
Vivan las noches, el sol, la sal en tus labios

com es pot estar tant lluny i a la volta tant present. inclús am eixe cigarret amagat a la ma, q de cop en cop mitja volta i calaeta, en una pista de ball repleta q feies teua am un parell de copes de mes. 

cabell llis amb flequillo, el tirant del sostén a joc am la samarreta, i la coleta jugant entre els dits mentre decideixes si fa suficient calor a la sala com per a recollir el monyo dins d'ella, mentre tio rere tio s'apropen a tu com en els vells temps. 

entre la pista et perds, ningú sap res d'on estas, però es tard has aparegut lo suficient com per a retraure els fantasmes de les nits de festa mes caloroses del final de primavera. 

tan físicament pareguda, i am la mateixa picardia i bruixeria q aconseguiren encantar la serp. cabell castany, ulls oscurs i mirada q llig ments. 

com sempre, bona nit. supose.

¿Que es mes important el sexe o la comunicació?

T’estime no significa res si no es sent, però quan es sent es capaç de posar-te la pell de gallina.

Mirada fixa i llavis propers, xiuxiueig entre els llavis humits encara i tota la carn de gallina. La respiració s’accelera y els cossos s’uneixen.

Lo mes difícil es saber perquè i quan es diuen les coses, a qui se li diuen, perquè se li diuen.

T’estime, i no son paraules buides.  

des del llit

Com de llarga pot ser la nit que ha començat a les 5 de la vesprada i acaba pasades les 8 del matí? Com de llargues son aquestes hores en les que puc mirar les estrelles pegades baix de la prestatgeria  desprès de vore la pel·lícula mentre el cel esta cobert, fins el punt de no vore ni la lluna, quan l’estufa encara calfava l’habitació posada al numero 1 xq no estiga tota la nit en marxa, però tampoc faça massa fred com per a no poder destapar-se.

- No baixes del tot la persiana, no vaja a ser que vinga algun monstre a segrestar-te  o pitjor encara a menjar-te els peus, que tingues que alçar-te al bany i no trobes el lloc on apoiar el peu per botar-me sense despertar-me, no vaja a ser que no trobes les chancles, i tinga que calfar-te els peus després d’haver-te  fet llevar ells calcetins.

Es fàcil pensar que una casa ben aclimatada, uns grossos murs d’algun material aïllant, uns llençols rojos del Ikea i un coixí entre els braços poden suplir la teua calor. Sí, potser la part de la temperatura haja segut mes que coberta, però es impossible aconseguir el mateix efecte que tu provoques en cap de eixos elements, ni tan sols en tots en conjunt. Lo mes difícil d’aconseguir, escoltar la teua tranqui-la respiració desprès d’algunes rialles, bromes i algun “espera, que se m’ha entrat una rampa”, “se me ha dormit el peu” o algo semblant. Mai no es pot aconseguir eixa sensació de calidesa, per molt càlid que estiga el llit, si la font de eixa calidesa es troba tant lluny.

Sense pegar a fugir, sense por, sense remordiments, nomes xq s’hi vol, xq es sent, xq un t’estime no es ni era una paraula buida. 

tots comentem errors

Feliz año desde el jardin secreto que hay dentro de la lata, 

donde las hadas cantan, 

el mar se oye de fondo 

y la música, sale desde los árboles.