21 mar 2011
18 mar 2011
16 mar 2011
Me enamoré, de un tipo que parece tonto
y no lo es,
no es un modelo de Hugo Boss
pero modela para mí, toda su ropa interior.
Me enamoré, de alguién que no usa perfume
y huele bien
no es un amante de novelas
pero me entrega su amor, sin escenas ni guión.
No tiene cabellera hermosa,
no es un metrosexual de la prensa rosa
Por que yo me enamoré, de un tipo que
no me ha dado flores ni una vez
pero llenó de primavera, toda esta casa vacia
no quiero rosas que arrancadas,
que el tiempo ha de marchitar
prefiero estar contigo
y convertir todos los meses en abril
Me enamoré, de alquien que cree que el
matrimonio es un papel
de alquién que se queja por todo,
pero me da la razón,
sin pedir explicación.
No quiere ver, que existe un dios que puede
mucho más que él,
pero me lleva al paraiso, cuando hacemos el amor.
No tiene cabellera hermosa,
no es un metrosexual de la prensa rosa
Por que yo me enamoré, de un tipo queno me ha dado flores ni una vez
pero llenó de primavera, toda esta casa vacia
no quiero rosas que arrancadas,
que el tiempo ha de marchitar
prefiero estar contigo
y convertir todos los meses en abrilMe enamoré, de un tipo que
no me ha dado flores ni una vez
pero llenó de primavera, toda esta casa vacia
no quiero rosas que arrancadas,
que el tiempo ha de marchitar
prefiero estar contigoy convertir todos los meses en abril.

Somiant amb somriures de colors, el "Churumbel" seguia el viatge esperant les noves visites, tirant de menys el passat i ja, tenint molt present que el fi esta mes que pròxim, que ja casi es poden contar els dies que queden amb els dits.
Mentre tant, els últims vells peixos ja han abandonat l’oceà per tornar a les respectives peixeres, i tancar-se de nou a les vides monòtones, plenes de sense color q abans portaven. Potser tinguen en estes nous filtres, o companys de peixera, però les tortugues no, elles no estan fetes per a ser tancades en llocs estrets, son animals de kilòmetres, de llargues distancies, i que hi tornen per desovar al mateix lloc on varen nàixer, esperant tornar a trobar eixes cada volta mes escasses tortugues que hi ha al mediterrani.
Les tortugues a més de tot això, tenen la curiosa habilitat de avançar lentes, a voltes, lo suficient com per a seguir-les i no perdre-los la pista, altres son massa lentes com per a seguir la companya de viatge, son capaços d'amagar el cap i no veure mes enllà del que esta en front de sa casa, però quan hi trauen el cap, quan veuen les coses en la distancia, la ubicació dels seus ulls els dona la possibilitat de vore una mica mes, de poder aprendre del passat i dels errors, per això viuen tant, i tenen la sort o la desgracia de vore passar per les seues vides a moltíssims peixos (de color blau, verd, o de qualsevol color q pugues imaginar) per alguna cosa viuen a la mar, i poden eixir a la superfície. Sers molt hàbils i als q els encanta retrobar-se en el passat sense oblidar que el futur arriba i ja es passat.

10 mar 2011
3 mar 2011
2 mar 2011
com es pot estar tant lluny i a la volta tant present. inclús am eixe cigarret amagat a la ma, q de cop en cop mitja volta i calaeta, en una pista de ball repleta q feies teua am un parell de copes de mes.
cabell llis amb flequillo, el tirant del sostén a joc am la samarreta, i la coleta jugant entre els dits mentre decideixes si fa suficient calor a la sala com per a recollir el monyo dins d'ella, mentre tio rere tio s'apropen a tu com en els vells temps.
entre la pista et perds, ningú sap res d'on estas, però es tard has aparegut lo suficient com per a retraure els fantasmes de les nits de festa mes caloroses del final de primavera.
tan físicament pareguda, i am la mateixa picardia i bruixeria q aconseguiren encantar la serp. cabell castany, ulls oscurs i mirada q llig ments.
com sempre, bona nit. supose.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)