Tenia la amagat desig de que estigueres esperant-me a la porta, per a dir-me q no, q les coses no anaven a ser com havíem parlat. q no anava a quedar-se en un gelada abraçada a la porta desprès d'unes quantes llàgrimes. Per que com tu has dit : "No et tire de menys a tu, si no a lo que tenia en tu". una persona a la que confiar-li els secrets q ningú mes sap, a qui tocar quan es passa un mal moment o simplement es necessita un abraçada.
Jo soletes m'he encarregat de deixar de ser eixa persona, de lo qual no me’n orgullis, de lo qual encara estic arrepentint-me, però així es la vida.
