Bon viatge,

una volta mes...

Arreglat al llit, preparat per dormir, esta el coixí especial q fa la seua olor i baix de ell, els pantalons de cuadrets que des de fa anys el han caracteritzat. El mòbil a la taula, com sempre, pensar si es fa la perduda i fer-la, o no. Però, encara i tot, sorprendret quan el missatge del mati, i el “memory almost full” deixa pas a una perduda no esperada.  

Postals despenjades i records guardats a les caixes corresponents. Sí, son parts importants, però no, per a compartir en altra gent. Es passat i està “tancat”, algunes coses en la basura, com crec q deu ser. No totes les coses son per a guardar-se, ni per a compartir-les. Altres ja formen part de la vida quotidiana, però coneixent els límits de les mateixes. Pense, que no està be traure i gastar de nou, les coses compartides en altres.