- CUANTES VOLTES ME HAS VIST PLORAR?

- CREC QUE EN LA DE HUI TRES, PERO SI, IMAGINE QUE ES PER RÀBIA.

- NO, RABIA NO, IMPOTÈNCIA, TRISTEÇA I PENSA CREC, ES MOLT TRIST QUE VORE QUE EN UNA NIT COM HUI TRACTE AIXI A UNA DE LES UNIQUES PERSONES QUE SEGEIXEN AL SEU COSTAT.

(...)

- I TU, ESTAS MORT, BORRA EL MEU TELÈFON, SKYPE, I NO EM TORNES A TOCAR PER A RES, RESPECTE A TU (MENTRE SENYALA AMB EL DIT) TORNA AHI, SEU I PROCURA ACABARTE EL SOPAR

- SAS QUE NO, QUE NO PENSE COMPARTIR TAULA EN ALGU QUE NO HI SAP RESPECTAR, QUE FA CAMBIAR ELS PLANS DE MITJA FAMILIA PER ELL, I QUE A ULTIMA HORA CAMBIA LES COSES, PER QUE TE QUE FIRMAR UN CONTRACTE, COM SI LI SE ACABARA EL MON, A CAS DEMA ALGU VA A LLEGIR-LO? ALGU TE TANTA PRESSA COM PER SIGNARLO COM PER NO PODER ESPERAR EL 26.

- EL 26 ES DIUMENGE, ES FIRMARA DILLUNS

- ALESHORES MILLOR M'HO POSES, NO PODIA ESPERAR FINS DIUMENGE, O DILLUNS PER EL MATI PER A SSER REVISAT?

(...)

- SAS, ABANS CUAN EN LES NOTICIES HAN EIXIT LES FAMILIES QUE ANABEN AL COMPLET ALS AEROPORTS PER ARREPLEGAR ELS SEUS "REGALS" NADALENCS, NO HE POGUT EVITAR SENTIRME TRIST...

- PER QUE HO VARES FER, SI SE QUE TE HAGUERA FET MOGOLLÓ D’IL·LUSIÓ QUE HAGUEREM ANAT A PER TU

- SUPOSE.. SUPOSE QUE EM FEIA MES ILUSIO VORE LES VOSTRES CARES DE ALEGRIA AL TROBAR-SE EN UNA SORPRESA QUE PER A RES ESPERÀVEU..

ES MOLT FAÇIL POSAR BONA CARA, SONRIURE I SEMBLAR QUE TOT ESTA BE I SE ES FELIÇ, PERO NO SEMPRE S'ACONSEGUEIX.

BON NADAL, BON VIATGE, I SI NO TORNES, TAMPOC PASSA RES.

MALETAS: a ultima hora

CHECK-IN: ok!

DESPEDIDAS: en proceso

ULTIMAS BORRACHERAS: uf.. XD

GANAS DE VOLVER: aumentando

la cara de la familia y las lagrimas de la tita, no tienen precio ^^

Pren forces, agafa moltes forces, que açò va toncan a la seva fi....

Pot ser per a millor o pot ser per a pitjor, per que ssi, es de veres, els nadals, s'apropen les comilones innecessàries en ell, i els Nadals probablement mes estranys de la meva vida.

Retrobades en molta gent que no veig des de l'estiu, alguns des d’avanç, moltes coses han passat en quatre mesos, i ara arriba per fi el moment de donar la cara, esperem siga tot per a be, el 27.09, la vida va pegar un canvi que per el moment no ha anat mal, però arribat el moment, es vora o no la veritat de eixe canvi.

*perquè les coses menudes, son les que sempre es recorden...

La pel·lícula continuava en marxa quan la xiqueta es va dormir. Ell l’abraçava pel coll, mentre ella descançava el seu cap en l’hombro. Les cames entrellaçades, fins q ell sen eixia amb la seva i les aconseguia passar per damunt de les de ella, es sentien segurs en eixa posició .

Ell no podia dormir eixa nit, massa coses tenia al cap com per poder pegar ull, de normal era ell qui tancava els ull abans d’arribar tan sols al minut 10 de pel·lícula però aquell dia, era tot el contrari, ella aconseguia descansar mentre els ulls del xic continuaven clavats a la pantalla de l’ordinador.

Cada volta que a la pel·lícula el volum augmentava, per qualsevol motiu ell sentia com ella s’encollia per abraçar-lo mes fort, mentre lentament la respiració de ella, va aconseguir tranquil·litzar-lo, ja que la pel·lícula feia temps que se havia acabat, i ell continuava despert, però a la fi, poc antes de que el Sol tornara batejar la terra, el jove va aconseguir abraçar també a Mofeu.

Tire de menys eixes nits "de pel·licula".