Somiant amb somriures de colors, el "Churumbel" seguia el viatge esperant les noves visites, tirant de menys el passat i ja, tenint molt present que el fi esta mes que pròxim, que ja casi es poden contar els dies que queden amb els dits.
Mentre tant, els últims vells peixos ja han abandonat l’oceà per tornar a les respectives peixeres, i tancar-se de nou a les vides monòtones, plenes de sense color q abans portaven. Potser tinguen en estes nous filtres, o companys de peixera, però les tortugues no, elles no estan fetes per a ser tancades en llocs estrets, son animals de kilòmetres, de llargues distancies, i que hi tornen per desovar al mateix lloc on varen nàixer, esperant tornar a trobar eixes cada volta mes escasses tortugues que hi ha al mediterrani.
Les tortugues a més de tot això, tenen la curiosa habilitat de avançar lentes, a voltes, lo suficient com per a seguir-les i no perdre-los la pista, altres son massa lentes com per a seguir la companya de viatge, son capaços d'amagar el cap i no veure mes enllà del que esta en front de sa casa, però quan hi trauen el cap, quan veuen les coses en la distancia, la ubicació dels seus ulls els dona la possibilitat de vore una mica mes, de poder aprendre del passat i dels errors, per això viuen tant, i tenen la sort o la desgracia de vore passar per les seues vides a moltíssims peixos (de color blau, verd, o de qualsevol color q pugues imaginar) per alguna cosa viuen a la mar, i poden eixir a la superfície. Sers molt hàbils i als q els encanta retrobar-se en el passat sense oblidar que el futur arriba i ja es passat.
