Sentia dolor mentre s’allunyava en direcció a la gent. Sabia q ella encara estava darrere d’ell, mirant-lo, observant-lo Caminar cap a ningun lloc.
Potser en qualsevol moment ella arribarà corregent, no ho fera tan fàcil. Li posara resistència, cuan ell va acceptar la decisió de ella de eixir de la seua vida. Li ho havia posat fàcil. Els dos estaven molt cansats. Discussió rere discussió, preguntes que abrumen i ell, que pareix q passa de tot. Nomes quedaven uns dies per a acabar la “tortura” cuan ella va ho va decidir. Sense explicacions, sense dir res. Simplement desaparegué.
