Compte de hivern.
Passa el temps, la neu segueix caient, i tornen els dies de no dormir, les hores eternes de la nit en que el pensaments i records van i venen, les llargues nits de fer treballs, les nits on es pot sentir la teua pell encara q estiga molt molt lluny, on alguna llàgrima que altra cau per les galtes redolant que hi busquen algun lloquet abans d’arribar a la fi de la cara on amagar-se i no quedar congelada al hivern que fora hi es.
El gorro, la bufanda, el guants, xaqueta i al carrer. Toca anar a classe ja quasi de nit, el sol nomes dura unes hores, cada dia menys que el anterior, allà a les 4, la gent esta nerviosa per els exàmens q enguany son abans de Nadal, treballs a muntons, i ja propera la preparació de les maletes, i despedides de molta gent, gent nova i de llocs molt llunyans, des de Vietnam fins Nord Amèrica, o Nicaragua.
Bona nit i fins (...), pot ser tingues mes sort que jo, i hui si aconsegueixis dormir. Abrigat bé.
